Formació híbrida i gratuïta
La formació constarà de 27 hores totals (9 sessions de 3 hores) i oferirà la possibilitat d'obtenir un certificat. Inclou sessions presencials i accés a un aula virtual disponible des d'aquesta web. Les sessions presencials es duran a terme a Vall d'Hebron (sales de docència i simulació) i a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
Certificable
27 hores totals de formació (9 sessions de 3h) i possibilitat d'obtenir un certificat.
Espai de formació
Vall d'Hebron (sales docents i de simulació) i Biblioteca El Carmel-Juan Marsé.
Campus virtual
Accés a un campus virtual amb informació detallada, material teòric i un fòrum per intercanviar i compartir material.
Per a l'alumnat de Medicina, Ciències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques de la UAB i centres adscrits. Si tens qualsevol dubte sobre la nostra web, has trobat alguna errada o necessites ajuda de suport tècnic, no dubtis a escriure’ns un correu electrònic Estarem encantats d’ajudar-te.
Metodologia innovadora:
fotografia narrativa i
mapatges corporals
Formació per desenvolupar la capacitat d'identificar, prevenir i respondre davant situacions de violència ginecològica-obstétrica (VGO) en diferents contextos de l'àmbit formatiu, assistencial i comunitari des de la perspectiva feminista interseccional.
Això significa que la protecció legal no hauria de ser dissenyada per eliminar la vulnerabilitat fent que la dona sigui completament autònoma i atribuint-li tota la responsabilitat de la situació, ja que això seria impossible i indesitjable. El missatge de la vulnerabilitat universal és que necessitem cooperar de manera respectuosa per trobar solucions als reptes que afrontem, ja que no disposem dels recursos necessaris per respondre-hi individualment.
Es importante destacar que la mayoría de los casos de violencia obstétrica no son intencionales. Más bien, se perpetúan a través de prácticas rutinarias normalizadas y un enfoque basado en el riesgo durante el embarazo y el parto. La violencia obstétrica es profundamente estructural e interseccional, arraigada en normas sociales, inequidades en salud, estereotipos de género, jerarquías profesionales y las dinámicas de poder entre las personas gestantes y el personal de salud.
Reconociendo la gravedad de este problema, organismos internacionales como las Naciones Unidas (2019), el Consejo de Europa (2021), el Parlamento Europeo (2019, 2024) y la Comisión Europea (2024) han definido la violencia obstétrica como una violación de los derechos humanos, calificándola tanto de violencia de género como de violencia institucional.